Un psicòleg psicoterapeuta a Vic
Un psicòleg psicoterapeuta a Vic
Josep Molas Font
Josep Molas Font
Josep Molas Font
01.
l'espai
Per poder-se donar un procés terapèutic és necessari l’existència d’algunes coses que no són el procés terapèutic pròpiament dit. Sense aquests elements es fa difícil la creació del procés. En l’espai de la consulta és on es donen aquests elements: la confidencialitat, l’acceptació incondicional i la solidaritat.La confidencialitat, com a pedra angular de tota relació terapèutica sense la qual és impossible establir un vincle de confiança amb l’altra. L’acceptació incondicional de l’altra persona amb independència de les seves actituds, sentiments o accions concretes que hagi pogut tenir o manifestar en un moment donat. La solidaritat amb el moment personal de l’altra i amb el seu sofriment.
01.
l'espai
Per poder-se donar un procés terapèutic és necessari l’existència d’algunes coses que no són el procés terapèutic pròpiament dit. Sense aquests elements es fa difícil la creació del procés. En l’espai de la consulta és on es donen aquests elements: la confidencialitat, l’acceptació incondicional i la solidaritat.La confidencialitat, com a pedra angular de tota relació terapèutica sense la qual és impossible establir un vincle de confiança amb l’altra. L’acceptació incondicional de l’altra persona amb independència de les seves actituds, sentiments o accions concretes que hagi pogut tenir o manifestar en un moment donat. La solidaritat amb el moment personal de l’altra i amb el seu sofriment.
01.
l'espai
Per poder-se donar un procés terapèutic és necessari l’existència d’algunes coses que no són el procés terapèutic pròpiament dit. Sense aquests elements es fa difícil la creació del procés. En l’espai de la consulta és on es donen aquests elements: la confidencialitat, l’acceptació incondicional i la solidaritat.La confidencialitat, com a pedra angular de tota relació terapèutica sense la qual és impossible establir un vincle de confiança amb l’altra. L’acceptació incondicional de l’altra persona amb independència de les seves actituds, sentiments o accions concretes que hagi pogut tenir o manifestar en un moment donat. La solidaritat amb el moment personal de l’altra i amb el seu sofriment.
02.
la persona
És normal que les persones passem per moments de crisi per canvis en els nostres estils de vida: inici d'una relació de parella, naixement d'un fill, viudetat, canvi de feina, atur, enamorament, dol per una persona estimada... O bé per situacions que afrontem amb ansietat, por, ràbia, vergonya... El que ens diferencia d'uns i altres és amb la capacitat i habilitat que en aquells moments tenim per interpretar la situació i resoldre-la. I no sempre ens en sortim! La teràpia psicològica consisteix en poder observar aquestes situacions des d'una altra òptica i poder trobar alternatives que ens permetin viure d'una manera més saludable.
02.
la persona
És normal que les persones passem per moments de crisi per canvis en els nostres estils de vida: inici d'una relació de parella, naixement d'un fill, viudetat, canvi de feina, atur, enamorament, dol per una persona estimada... O bé per situacions que afrontem amb ansietat, por, ràbia, vergonya... El que ens diferencia d'uns i altres és amb la capacitat i habilitat que en aquells moments tenim per interpretar la situació i resoldre-la. I no sempre ens en sortim! La teràpia psicològica consisteix en poder observar aquestes situacions des d'una altra òptica i poder trobar alternatives que ens permetin viure d'una manera més saludable.
02.
la persona
És normal que les persones passem per moments de crisi per canvis en els nostres estils de vida: inici d'una relació de parella, naixement d'un fill, viudetat, canvi de feina, atur, enamorament, dol per una persona estimada... O bé per situacions que afrontem amb ansietat, por, ràbia, vergonya... El que ens diferencia d'uns i altres és amb la capacitat i habilitat que en aquells moments tenim per interpretar la situació i resoldre-la. I no sempre ens en sortim! La teràpia psicològica consisteix en poder observar aquestes situacions des d'una altra òptica i poder trobar alternatives que ens permetin viure d'una manera més saludable.
03.
la teràpia
Entenc la psicoteràpia com aquella ciència que situa a la persona en el centre de la seva pròpia història i com a única responsable dels seu comportament i del seu canvi. El diàleg prové de la paraula grega diálogos que significa “a través del coneixement o sabiesa” entre les dues persones que estan exercicint l’acte de dialogar. Podríem descriure la psicoteràpia com el diàleg entre dues persones cada una amb la seva pròpia saviesa. En tots els motius la psicoteràpia sempre crea un espai de llibertat on s’hi aboquen les opinions, els fets, les realitats que cada ú aporta sense establir un judici previ i amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic.
03.
la teràpia
Entenc la psicoteràpia com aquella ciència que situa a la persona en el centre de la seva pròpia història i com a única responsable dels seu comportament i del seu canvi. El diàleg prové de la paraula grega diálogos que significa “a través del coneixement o sabiesa” entre les dues persones que estan exercicint l’acte de dialogar. Podríem descriure la psicoteràpia com el diàleg entre dues persones cada una amb la seva pròpia saviesa. En tots els motius la psicoteràpia sempre crea un espai de llibertat on s’hi aboquen les opinions, els fets, les realitats que cada ú aporta sense establir un judici previ i amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic.
03.
la teràpia
Entenc la psicoteràpia com aquella ciència que situa a la persona en el centre de la seva pròpia història i com a única responsable dels seu comportament i del seu canvi. El diàleg prové de la paraula grega diálogos que significa “a través del coneixement o sabiesa” entre les dues persones que estan exercicint l’acte de dialogar. Podríem descriure la psicoteràpia com el diàleg entre dues persones cada una amb la seva pròpia saviesa. En tots els motius la psicoteràpia sempre crea un espai de llibertat on s’hi aboquen les opinions, els fets, les realitats que cada ú aporta sense establir un judici previ i amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic.
03.
la teràpia
Entenc la psicoteràpia com aquella ciència que situa a la persona en el centre de la seva pròpia història i com a única responsable dels seu comportament i del seu canvi. El diàleg prové de la paraula grega diálogos que significa “a través del coneixement o sabiesa” entre les dues persones que estan exercicint l’acte de dialogar. Podríem descriure la psicoteràpia com el diàleg entre dues persones cada una amb la seva pròpia saviesa. En tots els motius la psicoteràpia sempre crea un espai de llibertat on s’hi aboquen les opinions, els fets, les realitats que cada ú aporta sense establir un judici previ i amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic.
03.
la teràpia
Entenc la psicoteràpia com aquella ciència que situa a la persona en el centre de la seva pròpia història i com a única responsable dels seu comportament i del seu canvi. El diàleg prové de la paraula grega diálogos que significa “a través del coneixement o sabiesa” entre les dues persones que estan exercicint l’acte de dialogar. Podríem descriure la psicoteràpia com el diàleg entre dues persones cada una amb la seva pròpia saviesa. En tots els motius la psicoteràpia sempre crea un espai de llibertat on s’hi aboquen les opinions, els fets, les realitats que cada ú aporta sense establir un judici previ i amb l’objectiu de millorar el benestar emocional i físic.
04.
parlem?
«L’experiència de posar-me cara a cara amb un desconegut que des del primer moment em va transmetre confiança, seguretat i respecte, ha estat una de les experiències de creixement personal més importants que he tingut al llarg de la vida. La teràpia ha significat per a mi un punt i a part en un moment de la meva vida on les obsessions i exigències m’estaven dominant. La principal lliçó: Aprendre a acceptar-me com a trampolí al canvi.»
—Miquel, 32 anys
«Ara em sento diferent, no sé què ha canviat, però ja no sento aquella ràbia. Podria dir que el temps ho cura tot, però no és veritat. Conec persones que fa anys que s’ho han deixat amb la parella i continuen ofuscades en el mateix punt. Venir a les sessions em relaxava, em feia sentir que no era un monstre, que jo era més important que el meu comportament i aquesta visió m’ha ajudat a canviar-lo. Si en algun moment em sento trista o ansiosa, ho puc suportar i els reversos poden ser oportunitats de creixement»
—Bet, 36 anys
«Tant de bo m’hagués decidit abans per anar al psicòleg. No cal estar malament per fer-ho, ni tenir vergonya. Només la voluntat de canviar aspectes que no ens acaben d’agradar i amb poc temps de teràpia es veu tot d’una altra manera. Amb poques sessions he après tècniques senzilles que amb la pràctica m’estan fent la vida més fàcil. Em sento més còmode, segura i tranquil·la.»
—Cristina, 40 anys
«Feia temps que teníem la sensació que entre nosaltres no hi havia aquella sintonia que havíem tingut. Qualsevol cosa que passava era motiu de tensió, els fills, la casa, les famílies, els caps de setmana… Tots dos ens ho passàvem malament, patíem. Cada vegada que havíem provat de parlar-ne hi havia alguna cosa que no ens deixava escoltar, cada un estava més pendent d’exposar les seves raons que escoltar els motius de l’altre. Ens va costar molt convèncer-nos que anar a teràpia ho podríem resoldre. Recordo el dia que ens va demanar que anotéssim en un full quines coses trobaríem a faltar de l’altra i seguidament llegir el full que havia escrit l’altra. Va ser fantàstic. Mai hauria imaginat que aquell moment pogués existir»
—Raquel i Pere, 8 anys de parella
«Durante unos meses acudí semanalmente a la consulta de Josep Molas. Del primer encuentro siempre recordaré a una persona que sonríe. Más tarde descubrí que su sonrisa formaba parte de una manera de ser y de vivir. Era una alegría serena que transmitía fortaleza frente a la vida. Desconozco que cualidades debe tener un buen psicólogo. Josep Molas fue para mí, sobre todo, una persona, pròxima, amorosa, maestro y guía. Una persona que, con una generosidad innata, siempre te deja las puertas abiertas»
—Celia, 69 anys
04.
parlem?
«L’experiència de posar-me cara a cara amb un desconegut que des del primer moment em va transmetre confiança, seguretat i respecte, ha estat una de les experiències de creixement personal més importants que he tingut al llarg de la vida. La teràpia ha significat per a mi un punt i a part en un moment de la meva vida on les obsessions i exigències m’estaven dominant. La principal lliçó: Aprendre a acceptar-me com a trampolí al canvi.»
—Miquel, 32 anys
«Ara em sento diferent, no sé què ha canviat, però ja no sento aquella ràbia. Podria dir que el temps ho cura tot, però no és veritat. Conec persones que fa anys que s’ho han deixat amb la parella i continuen ofuscades en el mateix punt. Venir a les sessions em relaxava, em feia sentir que no era un monstre, que jo era més important que el meu comportament i aquesta visió m’ha ajudat a canviar-lo. Si en algun moment em sento trista o ansiosa, ho puc suportar i els reversos poden ser oportunitats de creixement»
—Bet, 36 anys
«Tant de bo m’hagués decidit abans per anar al psicòleg. No cal estar malament per fer-ho, ni tenir vergonya. Només la voluntat de canviar aspectes que no ens acaben d’agradar i amb poc temps de teràpia es veu tot d’una altra manera. Amb poques sessions he après tècniques senzilles que amb la pràctica m’estan fent la vida més fàcil. Em sento més còmode, segura i tranquil·la.»
—Cristina, 40 anys
«Feia temps que teníem la sensació que entre nosaltres no hi havia aquella sintonia que havíem tingut. Qualsevol cosa que passava era motiu de tensió, els fills, la casa, les famílies, els caps de setmana… Tots dos ens ho passàvem malament, patíem. Cada vegada que havíem provat de parlar-ne hi havia alguna cosa que no ens deixava escoltar, cada un estava més pendent d’exposar les seves raons que escoltar els motius de l’altre. Ens va costar molt convèncer-nos que anar a teràpia ho podríem resoldre. Recordo el dia que ens va demanar que anotéssim en un full quines coses trobaríem a faltar de l’altra i seguidament llegir el full que havia escrit l’altra. Va ser fantàstic. Mai hauria imaginat que aquell moment pogués existir»
—Raquel i Pere, 8 anys de parella
«Durante unos meses acudí semanalmente a la consulta de Josep Molas. Del primer encuentro siempre recordaré a una persona que sonríe. Más tarde descubrí que su sonrisa formaba parte de una manera de ser y de vivir. Era una alegría serena que transmitía fortaleza frente a la vida. Desconozco que cualidades debe tener un buen psicólogo. Josep Molas fue para mí, sobre todo, una persona, pròxima, amorosa, maestro y guía. Una persona que, con una generosidad innata, siempre te deja las puertas abiertas»
—Celia, 69 anys
04.
parlem?
«L’experiència de posar-me cara a cara amb un desconegut que des del primer moment em va transmetre confiança, seguretat i respecte, ha estat una de les experiències de creixement personal més importants que he tingut al llarg de la vida. La teràpia ha significat per a mi un punt i a part en un moment de la meva vida on les obsessions i exigències m’estaven dominant. La principal lliçó: Aprendre a acceptar-me com a trampolí al canvi.»
—Miquel, 32 anys
«Ara em sento diferent, no sé què ha canviat, però ja no sento aquella ràbia. Podria dir que el temps ho cura tot, però no és veritat. Conec persones que fa anys que s’ho han deixat amb la parella i continuen ofuscades en el mateix punt. Venir a les sessions em relaxava, em feia sentir que no era un monstre, que jo era més important que el meu comportament i aquesta visió m’ha ajudat a canviar-lo. Si en algun moment em sento trista o ansiosa, ho puc suportar i els reversos poden ser oportunitats de creixement»
—Bet, 36 anys
«Tant de bo m’hagués decidit abans per anar al psicòleg. No cal estar malament per fer-ho, ni tenir vergonya. Només la voluntat de canviar aspectes que no ens acaben d’agradar i amb poc temps de teràpia es veu tot d’una altra manera. Amb poques sessions he après tècniques senzilles que amb la pràctica m’estan fent la vida més fàcil. Em sento més còmode, segura i tranquil·la.»
—Cristina, 40 anys
«Feia temps que teníem la sensació que entre nosaltres no hi havia aquella sintonia que havíem tingut. Qualsevol cosa que passava era motiu de tensió, els fills, la casa, les famílies, els caps de setmana… Tots dos ens ho passàvem malament, patíem. Cada vegada que havíem provat de parlar-ne hi havia alguna cosa que no ens deixava escoltar, cada un estava més pendent d’exposar les seves raons que escoltar els motius de l’altre. Ens va costar molt convèncer-nos que anar a teràpia ho podríem resoldre. Recordo el dia que ens va demanar que anotéssim en un full quines coses trobaríem a faltar de l’altra i seguidament llegir el full que havia escrit l’altra. Va ser fantàstic. Mai hauria imaginat que aquell moment pogués existir»
—Raquel i Pere, 8 anys de parella
«Durante unos meses acudí semanalmente a la consulta de Josep Molas. Del primer encuentro siempre recordaré a una persona que sonríe. Más tarde descubrí que su sonrisa formaba parte de una manera de ser y de vivir. Era una alegría serena que transmitía fortaleza frente a la vida. Desconozco que cualidades debe tener un buen psicólogo. Josep Molas fue para mí, sobre todo, una persona, pròxima, amorosa, maestro y guía. Una persona que, con una generosidad innata, siempre te deja las puertas abiertas»
—Celia, 69 anys
04.
parlem?
«L’experiència de posar-me cara a cara amb un desconegut que des del primer moment em va transmetre confiança, seguretat i respecte, ha estat una de les experiències de creixement personal més importants que he tingut al llarg de la vida. La teràpia ha significat per a mi un punt i a part en un moment de la meva vida on les obsessions i exigències m’estaven dominant. La principal lliçó: Aprendre a acceptar-me com a trampolí al canvi.»
—Miquel, 32 anys
«Ara em sento diferent, no sé què ha canviat, però ja no sento aquella ràbia. Podria dir que el temps ho cura tot, però no és veritat. Conec persones que fa anys que s’ho han deixat amb la parella i continuen ofuscades en el mateix punt. Venir a les sessions em relaxava, em feia sentir que no era un monstre, que jo era més important que el meu comportament i aquesta visió m’ha ajudat a canviar-lo. Si en algun moment em sento trista o ansiosa, ho puc suportar i els reversos poden ser oportunitats de creixement»
—Bet, 36 anys
«Tant de bo m’hagués decidit abans per anar al psicòleg. No cal estar malament per fer-ho, ni tenir vergonya. Només la voluntat de canviar aspectes que no ens acaben d’agradar i amb poc temps de teràpia es veu tot d’una altra manera. Amb poques sessions he après tècniques senzilles que amb la pràctica m’estan fent la vida més fàcil. Em sento més còmode, segura i tranquil·la.»
—Cristina, 40 anys
«Feia temps que teníem la sensació que entre nosaltres no hi havia aquella sintonia que havíem tingut. Qualsevol cosa que passava era motiu de tensió, els fills, la casa, les famílies, els caps de setmana… Tots dos ens ho passàvem malament, patíem. Cada vegada que havíem provat de parlar-ne hi havia alguna cosa que no ens deixava escoltar, cada un estava més pendent d’exposar les seves raons que escoltar els motius de l’altre. Ens va costar molt convèncer-nos que anar a teràpia ho podríem resoldre. Recordo el dia que ens va demanar que anotéssim en un full quines coses trobaríem a faltar de l’altra i seguidament llegir el full que havia escrit l’altra. Va ser fantàstic. Mai hauria imaginat que aquell moment pogués existir»
—Raquel i Pere, 8 anys de parella
«Durante unos meses acudí semanalmente a la consulta de Josep Molas. Del primer encuentro siempre recordaré a una persona que sonríe. Más tarde descubrí que su sonrisa formaba parte de una manera de ser y de vivir. Era una alegría serena que transmitía fortaleza frente a la vida. Desconozco que cualidades debe tener un buen psicólogo. Josep Molas fue para mí, sobre todo, una persona, pròxima, amorosa, maestro y guía. Una persona que, con una generosidad innata, siempre te deja las puertas abiertas»
—Celia, 69 anys