Una altra visió del postpartit

Els dies després de jornades com les d’ahir on hi ha un guanyador que s’endú tots els elogis, m’agrada fixar-me en les persones que no s’han sentit guanyadores. Ja ho faig fer en el dia després de la Final de la lliga de Campions disputada entre la Juventus i el Barça, i l’aprenentatge que en vaig treure m’ha servit tan personal com professionalment.

Veure com les persones interpreten la realitat després de sentir-se derrotades o fins i tot fracassades és, en alguns casos, una lliçó de vida.

Des de l’eufòria i l’alegria és relativament còmode sentir-se bé i experimentar la sensació que les coses es veuen d’una altra manera, amb més optimisme. Viure una situació de intensa alegria augmenta els nivells d’endorfines en la sang. Les endorfines, alhora, actuen com a opiacis naturals dins del nostre cos i poden arribar a tenir un afecta 20 vegades més potent que els medicaments pel dolor que es venen a les farmàcies. Per tant, és fàcil entendre que una dosi d’endorfines ens aporta benestar, millora de l’humor, reducció del dolor, potenciació del sistema immunitari…

Seria lògic i molt aconsellable no deixar només a estímuls externs aquest benefici pel nostre cos. I poder-ne gaudir més sovint. Les endorfines també augmenten amb activitats com escoltar i fer música, ballar, caminar, trobar-se amb els amics, gaudir d’una presa de xocolata, prendre el sol, meditar, respirar de manera conscient i adequada, riure, cantar, practicar el sexe… totes elles totalment al nostra abast i que depenen únicament de nosaltres.

Però no sempre les circumstàncies viscudes generen aquest estat! I és en aquest punt on fixar-se com reaccionen persones davant d’adversitats és una lliçó. En altres articles he parlat de persones que fan front a una enfermetat, a un procés de dol, a un problema laboral… com a testimonis de la capacitat que l’ésser humà de soprepossar-se a les adversitats. Però avui, per les circumstàncies que feia referència a l’inici de l’article, amb fixo amb els jugadors que ahir van sentir la derrota i en concret en la persona de Thiago Silva. En una entrevista posterior al partit aquest jugador deia «…els grans jugadors són els que surten ràpidament d’això. En la vida es tenen moments com aquest i se surt d’ells, i avui no serà un excepció.» Resignació, frustració… sentiments que poden estar inclosos en aquestes paraules, però per damunt de tot capacitat d’acceptació, l’única recepta que permet tornar a construir des de la realitat. I aquesta capacitat la tenim tots.