Les famílies en la construcció del projecte educatiu Vedruna Catalunya

Ahir vaig participar en la jornada organitzada per Vedruna Catalunya dirigida a les famílies que formen part de les ampes i dels consells escolars de les 36 escoles verduna escampades pel país. No va ser una trobada qualsevol. L’objectiu de la mateixa va ser generar un espai on tots els assitents poguessin fer un primer tastet de creació del projecte educatiu Vedruna posat a revisió per adaptar-se a les necessitats del present però amb una picada d’ullet cap al futur més immediat.

De la jornada d’ahir voldria destacar, més enllà del QUÈ, és a dir el contingut del projecte educatiu, el COM, la manera que es va optar per presentar el projecte, una presentació dinàmica, visual, alegant, imaginativa i creativa.

Però el millor encara estava per arribar! La manera com es va pensar per dinamitzar les més de 200 persones, pares i mares, per fer-los participar de manera interactiva en la confecció del COM ens agradaria que aquest projecte educatiu prengués forma en el dia a dia de l’educació de tots els nens i nenes i nois i noies que donen color a les escoles Vedruna. Se’ns va donar l’oportunitat d’expressar lliurement les nostres impressions de com ens agradaria que aquesta educació fos. Fou només l’avantsala d’un camí molt més ambiciós que s’anirà dibuixant amb els treballs participatius que al llarg del curs aniran i anirem fent les diferents ampes de cada escola. I en aquest estil participatiu i interactiu crec que hi ha l’essència d’aquest projecte educatiu.

En aquest sentit vull destacar dos apunts que considero importants com a pare. L’escola esdevé comunitat educativa en la mesura que sap “construir un lloc físic i simbòlic per a les famílies dins del projecte educatiu” (Jordi Clotet,2016). Si a les mares i pares se’ns proporciona informació, se’ns convida a participar de l’escola, se’ns inclou en la dinàmica de la mateixa en aquells espais on hi podem col·laborar respectant en tot moment el criteri i projecte pedagògic dels professionals “té una repercussió important en molts nivells en les possibilitats d’èxit dels nostres propis fills” (Annie Kidder,2013). L’espai i la proposta de participació de Vedruna Catalunya que oferiex a les famílies ens apropa, i molt, a aquest objectiu.

I com a segon, la dinàmica de participació i implicació portada a terme aquest dissabte és la fita que ens assenyala el camí. L’experiència d’una dinàmica interactiva, on el contingut no es troba elaborat i únicament es transmet, sinó que es construeix des de l’acció, des de la descoberta, des de la interpel·lació del discurs individual per construir un discurs col·lectiu. Aquest ha de ser l’esperit de les nostres escoles. Transformar l’escola com un espai d’experiències, vivencials i emocionals, que apropi a la persona a la seva realitat vital i quotidiana, on pugui crèixer i aprendre a conviure, a interpretar la pròpia realitat, la dels altres i la del món des d’una visió humanista. És la reafirmació d’un camí, que com a tal, té un recorregut que requereix paciència, tolerància i capacitat de canvi, però que ja no té retorn.

Aquest dissabte se’ns demanava que penséssim en evidències que ens permetessin confirmar que allò que volem s’haurà aconseguit. A la sortida de la jornada alguns companys de l’ampa expressaven la sensació de ser membres d’una escola que vol i sap estar al dia. Anotem la primera evidència!

Josep Molas

Membre de l’AMPA  col·legi Escorial Vic