I si el problema no fos només la droga?

 

Amb aquesta pregunta sovint interpel·lem els usuaris i les seves famílies que realitzen un programa de rehabilitació a la Fundació Centre Català de Solidaritat (CECAS). No vull, de cap de les maneres, minimitzar els efectes nocius que les drogues generen en la persona que les consumeix, principalment en el seu sistema nerviós, i que provoquen efectes que alteren les capacitats: la manera de pensar, de funcionar, de relacionar-se amb els altres, d’enfrontar-se als reptes de la realitat…I també a les greus conseqüències socials, familiars i laborals, com poden ser allunyar-se de les amistats, problemes econòmics, problemes judicials, pèrdua de la feina,..des d’aquest punt de vista les drogues són un problema greu.

Amb la pregunta, «i si el problema no fos només la droga?», es pretén tornar a la persona en el centre de la seva vida, no com a part del problema sinó com a principal actiu de la seva solució. Una de les característiques de la persona que consumeix drogues, quan aquest consum esdevé un problema, és la de dipositar la responsabilitat dels seus actes fora d’ella. Excusant-se en la dificultat de deixar de consumir, decideix que sigui la família, la societat, la justícia… qui determini si el seu comportament és correcte o incorrecte. Es deixa vèncer per la creença limitadora de l'»estic malalt» i diposita en la substància el govern de la seva vida.

e4c18e_e7b307272bdf4b6cb5dee4887271d795Molt sovint es té la tendència d’identificar darrera la persona amb drogodependència uns atributs (delinqüent, mentider, agressiu, viciós…) que li han creat una imatge social, i la mateixa societat ha elaborat uns mecanismes per fer-hi front, el més potent dels quals és el prejudici. Aquests atributs majoritàriament vénen establerts pel desconeixement que la societat té del problema i per centrar-se en la manera de FER de la persona i no en la seva manera de SER. Aquesta queda amagada darrera la problemàtica. I és precisament en la manera de SER de la persona on hi descobrim el seu sofriment, el seu dolor, la seva història sovint relacionada amb l’abandonament, el maltracte, el dol, la incomprensió…i on la droga hi va trobar habitatge de llarga estada. Però també, en la manera de SER, hi descobrim les seves capacitats, les seves virtuts, les seves oportunitats.

Pensar en un model on la droga no tingui el protagonisme, sinó que es plantegi com un element més de la complexitat de la persona, ens permet treballar amb el SER i no únicament amb el seu FER: aquesta és la visió des d’on es treballa en el CECAS.
Josep Molas
Psicòleg Psicoterapeuta
josepmolas.com
Article d’opinió publicat en el setmanari Catalunya Cristiana del 2 d’agost de 2015

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies