A propòsit de l’article «Com més crisi,més nens amb problemes de conducta» publicat al diari Ara el 28 de gener de 2016.
És molt cert que els problemes estructurals incideixen directament en les nostres relacions i en la nostra manera de viure el món. Tanmateix no són determinants. Acceptar la seva determinació ens fa dèbils i menysvalora les nostres capacitats. El principal problema és sentir-nos sols davant d’aquestes situacions que són viscudes amb dolor i sofriment. El model social que hem construït ens fa immunes al dolor aliè simplement perquè no sabem què fer amb ell, no sabem com canalitzar-lo.
El dolor que sent el fill o filla davant d’una situació de crisi familiar ja sigui la pèrdua de feina, la separació dels pares, un desnonament, la mort… queda bloquejada internament perquè ningú li ha ensenyat a canalitzar-lo. Als fills els hem fet aliens a les dificultats amb un enganyós intent de protegir-los, subestimant les seves capacitats per fer-se’n càrrec, en la mesura adequada.
Els problemes de conducta són el símptoma d’aquest bloqueig intern. Són la manera que ha après de demanar ajuda malgrat que sovint la resposta reactiva és de rebuig a la mateixa. Darrera d’un infant difícil hi ha una emoció que no se sap expressar.
Josep Molas
Psicòleg Psicoterapeuta
josepmolas.com